Ja tenim aquí el documental del procés de 5 anys del teatre comunitari i social de Verdum. Adolescents, ara ja joves, i persones grans de Verdum expliquen la seva experiència al llarg d’aquests anys.
Impulsat pel Pla Comunitari de Verdum, Fundació La Roda, Fundació Pare Manel i Impactat Teatre. Gravació i edició de Fora de Quadre.
Moltes gràcies a totes per fer-ho possible!
El Teatre Social de Verdum o el Teatre Comunitari de Verdum, s’engega l’any 2015, amb la voluntat de sensibilitzar i aportar elements per a la reflexió al voltant de la importància de les relacions veïnals en la millora de la qualitat de vida a partir d’una peça de teatre social creada per veïns i veïnes del barri. En aquest projecte participen persones grans i adolescents del barri, acompanyades de dues professionals del Teatre Social de ImpactaT Teatre i amb la col·laboració de la Fundació Pare Manel i Fundació La Roda.
Aquest 2021 us presentem el documental “Trencant Barreres” realitzat per l’entitat Fora de Quadre al llarg del 2020 que documenta les experiències, aprenentatges… dels i les protagonistes viscut al llarg d’aquests anys.
Us esperem el proper dia 5 de març a les 17h a l’Ateneu Popular de Nou Barris (c/Portlligat, 11). Per control d’aforament, cal INSCRIPCIÓ PRÈVIA*, emplenant el següent formulari: https://forms.gle/WUxmpt4x5CMPU5TK6
*Si no podeu fer la inscripció online podeu trucar al Casal Cívic de Verdum en el telf. 93 350 09 15
Des de l’Espai Familiar treballem per acompanyar a les famílies durant el procés de criança, i en aquests dies de confinament les mares i pares comparteixen amb nosaltres que els nadons i infants estan més inquiets i demandants que abans. De la mateixa manera, que els adults i adultes estem més neguitosos, esgotats i transitant per mil emocions.
Des d’aquí apareix la necessitat de parlar dels límits.
Però per què és important posar límits? Per què són tan necessaris?
Si mirem la definició, els límits són una línia real o imaginaria que marca el final d’una superfície o cos. El món que ens envolta està ple de límits, nosaltres com a éssers humans també. Els límits són necessaris per a la vida, per tenir seguretat i per a poder conèixer i relacionar-nos amb el món i les persones que ens envolten.
Posar límits és cuidar dels nostres fills i filles. És part de la nostra tasca, la nostra responsabilitat com a pares i mares.
Podríem pensar que no posar límits, als nostres fills i filles, els farà més lliures i feliços; però això està totalment lluny de la realitat. Fer això seria caure en el llibertinatge, i en l’abandonament dels nostres fills/es. Se sentirien perduts. La llibertat necessita límits.
Tots i totes coincidim que la tasca de posar límits de manera amorosa i cuidada és un dels grans reptes per als pares i mares. Però el món està ple de límits, i aprendre a confrontar-los és senyal d’un desenvolupament saludable de l’infant.
Els nens i nenes necessiten assegurar i reassegurar els límits per a seguir avançant. Si entenem aquest procés com una eina més del desenvolupament, ens serà més fàcil acompanyar als nostres infants.
Quan comencem a posar límits?
I la resposta és: Som límit, vivim en els límits, així que sempre posem límits. Però, segurament fins que els nostres infants no comencin a confrontar-los, no ens adonarem que hem de treballar la manera de posar-los. I aquí comença la feina, la dificultat. Perquè se’ns mouen i desperten moltes emocions.
Posem atenció també per recordar que els nostres infants aprenen de nosaltres. Aprenen del que fem, i no tant del que diem.
I no ens volem oblidar el que ens sembla molt important: Estem limitant l’acció, no a l’infant. Hem de poder veure als nostres fills, més enllà del que hagi passat. I a ells els ha d’arribar aquesta diferenciació: “T’estimo, però el que has fet no t’ho deixo fer, perquè et cuido”.
Aquesta situació és excepcional.
Tot i que tenim estones precioses amb els nostres infants, i ens podem sentir agraïdes per poder baixar el ritme i compartir dies sencers gaudint al màxim d’aquesta situació, també reconeixem que en molts casos i moments estem tots i totes al límit (emocionalment, mentalment i físicament), sobretot a mesura que passen les setmanes.
Com és normal, no sempre estem relaxats i presents per a poder acompanyar i limitar de manera acurada. I, com dèiem, en aquests dies excepcionals, encara menys. La intensitat que estem vivint fa que se’ns disparin els dubtes i les alertes. Tenim por a ser massa estrictes, o potser massa tous. També observem que, a vegades, posem els límits enfadats, potser cridem… Ens molesta que no ens facin cas. Ens esgota haver de repetir mil vegades el mateix. No és fàcil aguantar moltes estones de plors i rebequeries. Per això, a vegades cedim. I quan ho fem, carreguem contra els nens i les nenes. I després, arriba la culpa, sempre atenta per trobar una escletxa per a on colar-se.
Aquesta situació excepcional també ens permet, si volem, ser flexibles amb alguns límits, és a dir, fer una “tregua” amb alguna norma. Aquí estarien recollits aquells límits que no són vitals. Quan diem ser més flexibles, no ens referim a mantenir un límit o cedir, sinó a revisar aquells límits (normes) familiars que hem decidit els adults i adaptar-los a la situació actual.
Per exemple: A casa nostra no saltem al llit. Aquests dies, deixant molt clar que només serà mentre duri el confinament, poden saltar. Hem valorat que era molt més important el moviment dels nostres fills que el matalàs. Quan tornem al carrer, als parcs, a les places… a casa no saltaran al llit.
Com posem els límits?
Compartint amb les famílies, intentem reflexionar sobre el nostre dia a dia, no per a sentir-nos culpables i malament, sinó per a tenir la possibilitat de revisar el què fem i com ho fem.
Coincidim que fem servir massa la paraula. Hem de recordar que els infants ens escolten dos segons i desconnecten, les paraules són dels adults.
Si fem servir la paraula, el missatge ha de ser curt, clar i concís. Sobretot amb els infants més petits. També és important posar-nos a la seva alçada i mirar-lo als ulls. D’aquesta manera, sabrem que ha connectat amb nosaltres i ells ens sentiran a prop.
El límit també el podem posar físicament, amb el nostre cos.
També és molt important entendre que el límit que posem, ha de respondre a l’edat de l’infant i a la seva necessitat evolutiva.
Per exemple: El nostre infant té una fixació amb la porta de la nevera. La vol obrir. Li diem que no. Li tornem a dir que no… Li expliquem que els aliments es faran malbé… I seguim amb llargues argumentacions… Bàsicament el que passarà és que ens anirem cansant i probablement enfadant. Aquí podem fer ús del límit corporal, és a dir, posar la mà a la porta de la nevera o posar-nos nosaltres davant de la nevera per a no deixar-li obrir la porta.
D’aquesta manera l’infant rep el missatge molt més clar, una paraula acompanyada del nostre cos.
Des d’on posem el límit? Com estem, emocionalment, quan ho fem?
La nostra manera d’estar en el límit és clau, hem de sentir que allò que diem té coherència per nosaltres.És a dir, què el que diem, fem i sentim van en la mateixa direcció.
Continua la lectura de Reflexions: Límits que cuidenS’apropa Sant Jordi, i en aquesta situació tan excepcional que estem vivint us proposem realitzar el Primer Conte Comunitari de Verdum!
Per participar és molt sencill, heu de visitar la nova pàgina de la web que hem creat https://www.pcverdum.org/forum/topic/activitat-sant-jordi-2020#!#postid-3
Des de la Biblioteca de Les Roquetes han fet una introducció i el que hem de fer es continuar-la, deixant volar la imaginació! Podeu escriure una frase, dos o seixanta! també podeu afegir-hi imatges, dibuixos, fotos, etc.
“Com el fem?
Teniu temps per fer la vostra aportació fins al 31 de maig, després farem un recull del conte i ho publicarem a les nostres xarxes!
Bon Sant Jordi confinats!
#Joemquedoacasa
Tal com ús vem explicar, la setmana passada, vam dedicar les nostres trobades on-line amb els grups de famílies que acompanyem al MOVIMENT INFANTIL.
Des de l’Espai Familiar sempre intentem reflexionar i xerrar sobre allò que preocupa a les nostres famílies, i el tema del moviment infantil en els dies que estem vivint és un tema que mereix escolta i dedicació.
Vam tenir la gran sort de què ens acompanyés la Mireia Garcia Mira, psicomotricista, cap pedagògic i acompanyant de l’escoleta Berimbau (per infants d’1 a 3 anys) i mare de 3 infants.
Un plaer escoltar-la!
La Mireia és una persona propera, amorosa i molt professional. Parla amb un llenguatge molt entenedor i ens va donar moltes idees de com fer de la nostra casa una sala de psicomotricitat. Meravellóss escoltar-la!
Així que amb el seu permís us expliquem a continuació quina és la seva mirada del Moviment infantil, i que podem fer en aquest dies que els nostres infants estan a casa confinats.
Ella ens va parlar primer de tot de que era la psicomotricitat, en especial la Psicomotricitat relacional. I la va definir, tal com diu la paraula, com a la vivència de l’emoció, del cos i de la ment de l’infant. Ella ens parla de jocs sensoriomotors, del joc simbòlic, del plaer de caure, de saltar, de córrer, de balancejar-se, de girar… Per tant, no només parla de moviment, ni entén les propostes únicament com activitats motrius.
Amb això ja ens vam fer una idea de què recrear una sala de psico al nostre saló tenia molta més importància que posar coixins i matalassos per saltar.
Primer de tot ens va dir que l’espai havia de ser un espai segur, on l’adult que acompanya a l’infant no ha de ser protagonista, ni director, sinó simplement observador. Hem de poder deixar que surti el desig autèntic de l’infant, perquè pugui explorar-lo i gaudir-lo.
També ens deia que tot i que és molt difícil, no hem de crear expectatives. Potser el nostre fill decideix instal·lar-se a l’hamaqueta que hem preparat i no vol sortir d’allà. Aleshores nosaltres, hem de contenir els nostres impulsos de convidar-lo a provar altres possibilitats, entenent que ara el que necessita és quedar-se recollit.
També, i pensant que farem de qualsevol habitació de la nostra casa aquest espai de psico, ens va explicar que era important obrir i tancar la sessió.
Diferenciant el que es pot fer en aquell espai preparat i segur, del què es pot fer a l’espai quotidià i d’ús diari i personal.
Hem de posar límits i normes d’ús de cada espai, i cal recordar-los que són per cuidar-nos i cuidar el material.
També vam dedicar una estona a parlar de com ha d’estar l’adult col.locat en aquest espai pensat per l’infant i el seu moviment.
Sovint ens crea molt de neguit el tema de no ajudar als infants… Perquè això és tan important?, Que pensarà el meu fill sinó l’ajudo?
És un tema molt bonic per a reflexionar.
Continua la lectura de REFLEXIONS: CONFINAMENT I CRIANÇAMolt bony a tots i totes!!
Comencem l’any amb la nova edició de “Famílies, Juguem?” Aquest any l’hem anomenat Juguem en Família!
Us hem preparat un munt d’activitats per gaudir en família tots els dimarts de febrer a abril de 17h a 19h! al Casal de barri de Verdun (C/Luz Casanova, 4-6)
.
Per inscriure’s ho podeu fer al Casal Cívic de Verdum (C/Luz Casanova, 8-10) o a través del correu electrònic info@pcverdum.org deixant-nos les teves dades de contacte.
Si teniu qualsevol dubte tampoc dubteu en fer nos un mail!
.
Aquesta programació ha estat possible gràcies a totes les entitats i recursos que participen a la Taula Verdum Famílies, així com el grup de famílies del barri que ha participat activament en el construcció de Juguem en Família!
Us esperem!!
Aquí teniu la programació:
O descarrega’t l’arxiu:
Ja fa alguns anys, que comencem a treballar juntament amb la gent gran la programació del Fes-Te Gran a Verdum amb activitats al llarg de la tardor. Però aquest inici de curs 2019-20 hem formalitzat l’activitat i hem treballat en aquesta fantàstica programació de tardor. Fes-Te Gran a Verdum – Edició Tardor comptarà amb 3 sessions de tallers i activitats al Casal de Barri de Verdum a partir de les 17h. I comencem el dia 6 de novembre amb l’Associació ImpactaT que realitzaran un taller de Teatre Social.
I així continuarem, el dia 13 de novembre amb Paraules amb Ànima una sessió de poesia i contes per adults a càrrec de Debora Julian i finalitzarem amb el 4 de desembre amb la xerrada Estimar no fa mal: prevenció, violències masclistes i gent gran a càrrec de l’Associació Accions Fem.
Tot això, acompanyant la programació del Cicle de Cinefòrum a la Biblioteca de Les Roquetes.
Des d’octubre del curs passat un grup de persones interessades en el cinema, van promoure i organitzar una sèrie de sessions de cinefòrum. En aquest cas, el grup de Cinefòrum, que participa també en el projecte “Fes-Te Gran a Verdum“, ha programat un cicle de pel·lícules per aquest últim trimestre de l’any. D’octubre a desembre podrem gaudir de diverses pel·lícules de diferents àmbits a la Biblioteca Les Roquetes. Alhora, de promoure un debat al voltant algun dels temes que suggereixin el film.
Us deixem la programació d’aquest últim trimestre, però de cara al gener hi haurà més! Així que si us agrada el cinema i voleu participar en el grup que organitza el Cinefòrum no dubteu en escriure’ns a info@pcverdum.org :
US ESPEREM!
A partir del 12 de febrer iniciem una nova edició de Famílies, Juguem?
Un projecte que parteix de la participació i coordinació de diversos agents i serveis que treballen al barri de Verdum, dins de la línia transversal Verdum Famílies del Pla Comunitari. Aquest any, a més, en la planificació i organització del projecte han participat el Grup Motor de Famílies, un grup que va sorgir l’any passat arran de la primera edició de Famílies, Juguem?
Ja us podeu inscriure presencialment al Pla Comunitari de Verdum o a l’Hotel d’Entitats-Casal Cívic (Carrer Luz Casanova, 8-10); per teléfon: 93 359 22 96 – 93 350 09 15 o a l’e-mail: info@pcverdum.org
L’any 2018 ens ha deixat amb molt bon sabor de boca, ha sigut un any amb moltes noves aventures. Noves activitats al voltant dels processos de participació: les píndoles de participació -com les hem anomenat- ens ha obert un nou repte ple de veïns i veïnes del barri amb ganes de transformar la seva realitat i la del barri des de l’organització comunitària. Esperem que el 2019 sigui un any on no faltin aquestes ganes que sempre ens mouen cap endavant.
Perquè les petites accions són les que mouen el món.
