Arxiu de la categoria: Verdum Famílies

Espai Familiar Verdum 2022

Com cada curs iniciem l’Espai Familiar de Verdum, enguany fem Espai Familiar 0-3 anys en horari de matins, dilluns, dimecres i divendres de 10h a 12h.

I les tardes de dilluns i dimecres de 17h a 18:30h Espai Familiar +3 per compartir una estona en família.

Encara queden places lliures! Us esperem!

Més informació sobre el projecte d’Espai Familiar:


Espai Familiar Verdum – Curs 21-22

Des de l’Espai Familiar de Verdum, estem preparant l’activitat per tal d’oferir, un any més, acompanyament a la criança per a persones a càrrec d’infants.

La nostra tasca consisteix en preparar un espai adaptat per les necessitats de les diferents etapes dins la franja de la petita infància (0-3 anys), amb activitats i propostes pels infants, a la vegada que les persones adultes poden compartir experiències, neguits, vivències i emocions amb la resta de famílies.

La finalitat del projecte és que les famílies es donin suport les unes amb les altres, que neixi la xarxa, la comunitat, i d’aquesta manera, la criança es visqui amb l’ajuda i el sosteniment del grup.

Sabem que la criança és una etapa molt bonica, però també molt intensa i difícil, i és per això que el projecte és un recurs necessari, ara més que mai.

Per adaptar-nos a les mesures COVID, vam baixar la ràtio a 6 unitats familiars (nadó/infant-adult/a), durant el curs passat, i reprendrem l’activitat amb aquestes mateixes condicions.
Per tal de donar suport al màxim de famílies, tenim la intenció d’oferir 4 grups a la setmana, i així cobrir al màxim la demanda del territori.

Per inscriure’us podeu adreçar-vos a:
info@pcverdum.org Telèfon: 93 3592269 // 93 3500915

Taller Obert de Percussió Africana – Verdum a la Fresca

En el marc de les activitats Verdum a la Fresca aquest divendres 16 de juliol a partir de les 18:30h de la mà de la Fundació La Roda podrem gaudir d’un taller obert de percussió africana per infants i famílies!!

Podeu fer inscripció prèvia a https://forms.gle/9mvsA3c6a96NT9UH8 o presencialment al Casal de Barri de Verdum i si no tens inscripció també pot venir! 😉

Contes a Cau d’Orella – Espai familiar Verdum

Des de l’Espai Familiar de Verdum i la Biblioteca de les Roquetes, us fem arribar el primer conte d’aquest curs, del projecte “Contes a Cau d’Orella” que tracta sobre els fascinant món de les rebequeries dels infants.

Us esperem aquest dijous 26 de novembre a la Biblioteca les Roquetes (Via Favència, 288B) de 10h a 12h, per compartir experiències i sentiments al voltant de les rebequeries.

Esperem que us agradi tant com a nosaltres!

Espai Familiar Verdum!

Inici nou curs Espai Familiar Verdum

L’Espai Familiar Verdum inicia el curs 2020-2021!

L’Espai Familiar de Verdum és un espai on compartir inquietuds, necessitats, jugar… passar estona amb altres famílies amb infants de 0 a 3 anys amb l’acompanyament de dues persones professionals de l’educació i la infància. Ens trobem tots els dimecres, dijous i divendres de 10h a 12h al Casal Cívic Verdum (c/Luz Casanova, 8-10 bxs.). Us esperem!!

TAMBORINADA 2020 PROSPE- VERDUM

El proper 26 de juliol a partir de les 11h a la Marquesina de la Via Júlia, podrem gaudir de la Tamborinada 2020 que enguany s’ha descentralitzat. Des de El Raconet de la Prospe (Casal de Barri de Prospe) i el Pla Comunitari de Verdum hem treballat conjuntament per preparar i oferir-vos aquest matí familiar!

  • De 11h a 12:30h Gimcana familiar
  • 12:45h a 14h Espectacle Infantil amb Ai Carai

Per mesures de la Covid19, cal:
❗Inscripció prèvia a https://forms.gle/vbeqatzPXwKgY6VH8

Per qualsevol dubte pots escriure’ns: info@pcverdum.org
😷 Obligatori portar la mascareta (majors de sis anys)

REFLEXIONS CONFINAMENT I CRIANÇA: LA MORT, EL DOL I LA INFÀNCIA

Ara fa unes setmanes, una de les nostres famílies explicava que l’àvia de la seva parella havia mort, i que davant d’això es trobava amb alguns dubtes de com afrontar i acompanyar la mort, l’absència i la pèrdua amb la seva filla petita de tres anys.

La mort, molt present en aquest temps de confinament, (sempre) és un tema del qual parlem poc. Possiblement només quan ja la tenim molt a prop i ens donem el permís de pensar-la.

A l’Espai Familiar Verdum tenim la sort d’estar rodejades de grans professionals que sempre estan disposats a compartir la seva saviesa i expertesa.

En aquest cas vam demanar suport a l’Ariadna Salvago, infermera especialista en acompanyament al final de la vida i el dol.

L’Ariadna és una persona molt propera i amorosa, que va estar amb nosaltres durant un matí i ens va donar llum a moltes preguntes.

Parlàvem amb l’Ariadna que la mort encara és un tema tabú en molts sectors de la nostra societat, però és necessari poder parlar d’ella i donar-li visibilitat. Integrar-la com a part de la vida, i del seu cicle natural.

Tenim molt a fer encara com a societat, però professionals com ella que parlen amb tanta humanitat, sentit i amor, ens poden ajudar a obrir camí.

Tal com explicava ella, tots en algun moment de la nostra vida hem estat davant la mort i en situacions de dol. I sabem que la mirada i atenció que posi l’adult a la mort i a la seva vivència, és la que ajudarà a l’infant a poder integrar-la dins seu. A poder veure la mort com a part natural de la vida, i no com una mala jugada o un destí fatal.

PERÒ, COM PODEM AJUDAR ALS NOSTRES INFANTS A NATURALITZAR LA MORT?

Per una banda explicava que és important parlar amb els infants abans que arribi la pèrdua d’algun ésser estimat del nostre entorn. Podem per exemple mirar la natura, les plantes i els animalons que hi ha i els seus cicles vitals… Aprofitar aquests moments i situacions que vagin apareixent, per parlar-ne de manera natural.

Això si, sempre donant la informació justa, “a la carta” com ella ens explica. Perquè la comprensió de la mort i el seu significat es va donant de manera evolutiva al llarg de la vida. Per això hem d’ajustar les nostres respostes a les seves preguntes, veure que volen saber, per no donar ni avançar més informació de la que puguin entendre.

També seria bo reflexionar sobre les nostres primeres experiències de pèrdua, i veure com ens van informar, si ens van deixar participar en els rituals d’acomiadament o inclús veure si ens van allunyar amb la idea de protegir-nos. Perquè això també ens ajudarà a saber com estem nosaltres davant la mort. Sabem, com ja ho hem parlat amb altres temes de la criança, que el nostre sentiment i el que hem viscut com a infants, influeix en la criança i l’acompanyament dels nostres fills i filles.

Durant els dos primers anys de vida els infants reaccionen a l’estat emocional dels adults davant la pèrdua d’un ésser estimat. Per això poden estar més inquiets i expressar el que senten a través d’accions, perquè encara no hi ha paraules suficients. També poden estar més irritables i amb alteracions de la son o la gana.

Pensar que els infants petits no viuen el dol és un mite, i és important donar-los l’espai que ells també necessiten.

En el seu món infantil la mort és l’absència de la persona, i per això poden sentir-se intranquils en la separació de la mare o el pare.

És important que en aquesta etapa la presència de l’adult sigui serena, i en el cas que la situació no ho permeti, i la mare o el pare estiguin anegats per l’emoció, és recomanable buscar algun altre adult de referència que pugui oferir suport i sostenir a l’infant.

No es tracte d’amagar el nostre dolor, podem posar paraules i compartir-lo amb ells, però intentant no desbordar-nos, perquè els infants es podrien espantar. Si els parlem de les nostres emocions, els ajudem al fet que ells també puguin fer, perquè, sabem, ens imiten.

Entre els 3 i 5 anys, els infants van integrant altres conceptes de la mort, com per exemple la seva irreversibilitat. Aquest concepte és important i hem de tenir-lo present per no crear falses expectatives.

També en aquesta edat podem veure com en el seu afrontament poden plorar molt i després estan bé, i és perquè els infants en aquesta etapa encara no poden sostenir el dolor per un temps massa llarg. Encara estan molt connectats amb el present i viuen l’ara a cada instant.

L’Ariadna ens explica que en aquesta edat, és normal que preguntin moltes vegades quan tornarà la persona que ha mort i que necessitin escoltar el nostre missatge moltes vegades fins a poder assimilar-lo.

A través del joc (sovint) també podem veure com els infants estan integrant aquest concepte, i podem obtenir informació de com estan emocionalment només observant les estones en les que apareix el joc lliure i espontani. Els infants, des del joc, representen el que estan transitant emocionalment.

En aquesta edat que el món encara gira al seu voltant, els infants també poden expressar ràbia perquè la persona que ha mort els ha deixat, por a ser oblidats i por a la mort o a què algú altre pugui morir.

COM DONAR LA NOTÍCIA ALS NOSTRES INFANTS?

L’Ariadna ens compartia que aquest és un moment important del procés de dol, i que era important tenir cura de com fer-ho. A continuació us expliquem els punts clau:

Continua la lectura de REFLEXIONS CONFINAMENT I CRIANÇA: LA MORT, EL DOL I LA INFÀNCIA

Acompanya’Art

Des de la Taula Verdum Famílies, s’impulsa des de fa anys el projecte EnTàndem; projecte de mentoria educativa i artística. Enguany, amb aquesta situació tan excepcional que ens trobem la mostra de final de curs serà virtual. Us deixem el cartell i la invitació per participar des de casa!

El 12 de juny a les 18:30h ens trobarem virtualment al nostre canal del YouTube https://entandem.us9.list-manage.com/track/click?u=2ab2ca20319f9d236c524df15&id=f14b901b6a&e=6b91a91f2c

Per compartir  una bona estona amb mostres artístiques, mentoria confinada,testimonis on participaran nois i noies dels projectes EnTàndem, Zing, Amics i Circ, Música i teatre musical enTàndem i el Programa Prometeus tot presentat per l’humor i alegria del GRAN RUFIIIIIIIIIII i el seu ESCENARI CAMPESTRE!!!!!!

Aquest és el moment de trobada de tot el voluntariat, nois i noies, famílies, professionals, amics i amigues al voltant dels projectes de mentoria educativa, artística i esportiva de l’AFEV. Veniu a celebrar amb nosaltres un curs més de tàndems! Perquè hem comprovat que la MENTORIA VIRTUAL I l’ACOMPANYAMENT DE JOVES ONLINE ÉS POSSIBLE!!!! Només cal una mica d’imaginació.

Us esperem!

AFEV

REFLEXIONS: Confinament i criança

EL CONTROL D’ESFÍNTERS

Bebé en pañales Stock de Foto gratis - Public Domain Pictures

Vam dedicar una de les trobades virtuals que fem amb les famílies de l’Espai Familiar del Verdum, a parlar del control d’esfínters, és a dir, de quina manera acompanyem als infants quan estan preparats per a deixar el bolquer.

Una mare de l’Espai Familiar, la Melissa mare de l’ Ibay, va compartir amb totes i tots nosaltres un enllaç d’un article que ens va agradar molt i és per això que el deixem a sota.

Fem un petit recull de les idees que ens semblen més rellevants:

– L’infant és el protagonista del seu procés.

– No ens hem de deixar guiar per les pors, les comparacions… Cada infant té el seu ritme i el seu moment.

– El control d’esfínters ve marcat pel desenvolupament físic i cognitiu de l’infant. Per tant, no podem decidir nosaltres quan treure-li el bolquer, de la mateixa manera que no podem intervenir i decidir quan un infant ha de caminar.

– Hi ha senyals que ens poden indicar quan un infant comença a estar preparat: Trobar-nos el bolquer eixut, que l’infant verbalitzi que se sent incòmode amb el bolquer…

– El procés és molt llarg, comença molt abans que ens n’adonem.

– Els infants han de viure aquest procés amb molta naturalitat, per tant, sense pressions, ni retrets, ni elogis. Però sí que s’han de sentir acompanyats.

– Els canvis, les situacions noves i estressants (començar l’escola, un germanet…) poden fer que l’infant visqui una regressió en el seu procés.

Bathroom reading | You have my permission to use this photo … | Flickr

Per acabar, volem afegir que la nostra intervenció ha de ser molt acurada. Hem de ser conscients que, un cop estiguin preparats, seran els qui decidiran quan deixar anar i quan retenir. De fet, és de les poques coses que ells poden decidir. Per això, no podem pressionar ni entristir-nos o alegrar-nos dels seus progressos. Això podria entorpir el procés natural i fins i tot, podria donar pas a obstacles d’àmbit emocional.

Nur i Eva,

Espai Familiar Verdum

Més informació:

REFLEXIONS CONFINAMENT I CRIANÇA

DESLLETAR EN MOMENTS DE CONFINAMENT?

Un altre dels temes estrella durant aquests dies de confinament és el tema del deslletament.

Tot i que amb les mares del grup de grans (divuit mesos-tres anys) ja feia temps que volíem dedicar una sessió a aquest tema, ara més que mai sorgia la necessitat de fer-ho. Per una banda perquè els infants estan més demandants, i per altra banda perquè sembla tenim més temps per a poder fer-ho.

Va ser una trobada molt bonica, on vam poder compartir els sentiments, les pors i la teta.

Així que avui us volem compartir aquelles reflexions sobre el deslletament que vam tenir.

Sabem que en aquests dies la demanda de teta ha augmentat per part dels nostres fills i filles.

De la mateixa manera que nosaltres estem més inquiets i preocupats, ells també ho estan… i demanen teta. I de la mateixa manera que nosaltres estem més avorrits i angoixats i fem més viatges a la nevera, els nostres infants fan més teta…

Amamantar por primera vez

La teta és molt més que aliment pel cos. La teta alimenta el cor i regula les emocions dels més petits. La teta calma els nervis, i sobretot dona seguretat; què en els temps que estem vivint tant necessitem.

Sabem que la llet materna té molts beneficis per als petits i no tan petits, però que passa quan les mares sentim que ja no podem més, que estem cansades i esgotades, quan comencem a dubtar si volem seguir alletant?

Fa molts anys que acompanyo mares en la lactància, i crec que el més important és poder donar a les mares tota la informació que necessitin a cada pas, perquè així elles mateixes puguin decidir que volen fer i com ho volen fer. Elles són les úniques que poden connectar amb les seves necessitats reals i les dels seus fills i filles. I aquesta per a mi, és la millor combinació per a poder prendre una decisió.

Així què, si ens trobem en aquest moment de sentir-nos angoixades i molt demandades per alletar, és moment de revisar algunes coses, i decidir que volem fer. No podem oblidar que la lactància és cosa de dos, i que per tant qualsevol dels dos podem decidir en quin moment posar-hi el final.

Hem de respectar als nostres infants, però també ens hem de respectar a nosaltres mateixes, la lactància no ha de ser viscuda com una obligació ni com un sacrifici.

El deslletament és un procés que sovint ens connecta amb sentiments contradictoris, gaudim de donar teta i volem seguir, i alhora rebutgem donar la teta i volem deixar-ho ja…

Deslletar requereix un temps previ per a poder reconèixer el nostre desig com a mares i dones i poder respectar-lo.

Continua la lectura de REFLEXIONS CONFINAMENT I CRIANÇA