REFLEXIONS CONFINAMENT I CRIANÇA: SORTIM A PASSEJAR!
A l’Espai Familiar del Verdum mantenim contacte amb les famílies virtualment. Ens trobem davant les pantalles dels nostres ordinadors, mòbils, tauletes… I anem compartint, amb la resta de famílies, com estem vivint aquesta situació excepcional. Davant les necessitats i demandes de les mares i pares dels dos grups que acompanyem, mirem d’oferir respostes, recursos i idees que ajudin a fer aquests dies més lleugers i que ajudin, com sempre hem fet, a seguir caminant per aquest preciós procés que anomenem criança.
En aquesta línia, el passat dijous vam comptar amb la Cristina Rey, infermera de l’Agència de Salut Pública que es va oferir a resoldre els nostres dubtes. D’entrada, volem agrair la seva disponibilitat, el seu temps i dedicació. I també, tots els seus consells i recomanacions. Directes i clars. Moltes gràcies Cristina per a confiar que tots i totes volem protegir als nostres infants i per tant no volem arriscar-nos ni exposar-nos. Gràcies per a confiar en el fet que cada família valorarà el que és millor pel benestar del seu infant.
Quines mesures hem de prendre a l’hora de sortir al carrer, amb infants, i a l’hora d’entrar a casa?
La Cristina ens va oferir els consells, que segons el seu criteri, hem de tenir en compte:
– Mascaretes: Es recomanen a partir dels tres anys, sempre que l’infant les toleri i no es pugui garantir la distància de seguretat. Ella ens comenta que sinó trobem ningú i estem a l’aire lliure podrien anar sense mascareta. Sempre però, les hem de portar en una bossa amb nosaltres. Però, si és important, posar-les quan no podem assegurar la distància de seguretat o entrem en algun lloc tancat (botiga, CAP…)
– Guants: Ens comenta que no és partidària perquè en molts casos els estem utilitzant inadequadament. Proposa fer-los servir només en moments puntuals, i sobretot quan hem de tocar les superfícies o coses, com ara quan anem a comprar, això vol dir en entrar a la botiga i treure’ls en sortir.
– Rentar-se les mans: Segueix sent el més important. En sortir de casa i en arribar. Amb aigua i sabó, a consciència, repassant cada centímetre de la mà. I en acabat, aconsella una solució hidroalcohòlica, per a desinfectar.
La Generalitat de Catalunya inicia des d’avui (30 d’abril) fins a esgotar el pressupost per aquesta ajuda. Aquesta dotació extraordinària serà de 200€ per unitat familiar, per tal de facilitar l’adquisició de productes d’alimentació, farmàcia i altres subministraments bàsics.
Requisits:
Ésser major de 18 anys.
Estar empadronat i residir legalment en un municipi de Catalunya.
Trobar-se en alguna de les següents situacions:
Ser treballador o treballadora per compte aliè i haver estat afectat per un expedient de regulació temporal d’ocupació, d’acord amb els supòsits previstos als articles 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, o ser fix discontinu inclòs al punt 6 de l’article 25, o bé haver-li estat extingit el seu contracte de treball de caràcter temporal com a conseqüència de la crisi sanitària derivada de la COVID-19.
Ser treballador o treballadora per compte propi i haver hagut de suspendre o reduir la seva activitat econòmica com a conseqüència de la crisi sanitària derivada de la COVID-19.
Haver patit una reducció involuntària de les seves rendes del treball o de la seva facturació del total dels mesos de març i abril de 2020, superior al 30% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, com a conseqüència dels efectes de la COVID-19. En el cas de persones amb una antiguitat en el seu darrer contracte de treball o alta per compte propi inferior a 1 any, la comparació es realitzarà amb la mitjana dels resultats mensuals des de la data d’inici efectiu del lloc de treball o de l’alta per compte propi, respectivament.
Els ingressos econòmics de la persona sol·licitant i tota la seva unitat familiar durant els mesos de març i abril de 2020 han de ser en mitjana mensual inferiors a 2.098,37 euros bruts mensuals. A aquest efecte, es computen els ingressos econòmics de totes les persones que formen la unitat familiar. S’entén per unitat familiar la formada per una o més persones que conviuen en el mateix domicili i que entre elles mantenen un vincle conjugal o de parella estable, o vincles familiars per consanguinitat o afinitat fins al segon grau i, també, per adopció o acolliment, o vincles de convivència assimilats als vincles esmentats, excloent-ne els que siguin de simple veïnatge compartit.
La persona sol·licitant ha de tenir familiars que convisquin amb ella i al seu càrrec.
En el cas dels treballadors fixos discontinus, s’aplicaran al compliment dels requisits les particularitats que tenen per raó de la seva condició.
Últimes notícies i descripció de les mesures de desconfinament d’infants i adolescents, a partir del 26 d’abril:
Es permet la sortida d’infants a partir del 26 d’abril fins a 14 anys per passejar durant 1 hora al dia fins a 1km de la residencia. En la franja horària de 9h a 21h, procurant evitar les hores puntes.
El infants poden sortir amb joguines, patinets, pilota…(respectant les no obstant això no està permès anar a parcs infantils, zones infantils o d’altres llocs que no respectin les mesures de distanciament social.
Un adult podrà acompanyar fins a tres infants.
Si ens trobem algun amic/ga pel carrer caldrà mantenir la distancia de seguretat, almenys 1,50 metres.
Cal portar la mascareta? es recomanable però no obligatòria. El Departament de Salut recomana que els infants majors de 3 anys portin mascaretes iguals que els adults, també es recomana que es facin mascaretes a casa a la mida dels infants
I què passa amb els joves entre 14 i 18 anys?
Podran sortir per fer les mateixes activitats que es permeten als adults, anar al supermercat, a la farmàcia…
Per últim cal recordar, que s’han d’extremar les mesures d’higiene i de distanciament social, rentar-se les mans habitualment i prendre la temperatura al infants abans de sortir de casa. Si es mostra algun símptoma no es podrà sortir.
El Govern Espanyol ha corregit les seves mesures respecte a les sortides d’infants i adolescents, i preveu que els menors de 14 anys podran sortir a fer passejades a partir del 26 d’abril. No obstant això, la mesura només s’aplicarà si es prorrogà l’estat d’alarma fins al 9 de maig. Encara falten concretar les condicions per poder realitzar aquestes sortides.
Us compartim informació referent a les properes mesures del Pla de sortida al carrer d’infants i adolescents de la Generalitat de Catalunya.
“Es tracta d’un pla de retorn al carrer, de sortida a l’aire lliure per part d’infants i adolescents, de forma controlada, regulada, segura, limitada en el temps, esglaonada i supervisada per adults individualment.“
Una de les preguntes freqüents és: quan es posarà en marxa aquestes mesures? la resposta que trobem al document és:
“Quan es donin els condicionats bàsics que són:
la robustesa del sistema sanitari per atendre la pandèmia
el control de punts amb una incidència gran del virus
la seguretat de les professionals
i la tendència clara i mantinguda de la regressió de l’epidèmia
Es calcula que a finals de la setmana que ve es podrà tenir informació concreta i analitzada per posar en marxa el pla de sortida.
Des de l’Espai Familiar treballem per acompanyar a les famílies durant el procés de criança, i en aquests dies de confinament les mares i pares comparteixen amb nosaltres que els nadons i infants estan més inquiets i demandants que abans. De la mateixa manera, que els adults i adultes estem més neguitosos, esgotats i transitant per mil emocions.
Des d’aquí apareix la necessitat de parlar dels límits.
Però per què és important posar límits? Per què són tan necessaris?
Si mirem la definició, els límits són una línia real o imaginaria que marca el final d’una superfície o cos. El món que ens envolta està ple de límits, nosaltres com a éssers humans també. Els límits són necessaris per a la vida, per tenir seguretat i per a poder conèixer i relacionar-nos amb el món i les persones que ens envolten.
Posar límits és cuidar dels nostres fills i filles. És part de la nostra tasca, la nostra responsabilitat com a pares i mares.
Podríem pensar que no posar límits, als nostres fills i filles, els farà més lliures i feliços; però això està totalment lluny de la realitat. Fer això seria caure en el llibertinatge, i en l’abandonament dels nostres fills/es. Se sentirien perduts. La llibertat necessita límits.
Tots i totes coincidim que la tasca de posar límits de manera amorosa i cuidada és un dels grans reptes per als pares i mares. Però el món està ple de límits, i aprendre a confrontar-los és senyal d’un desenvolupament saludable de l’infant.
Els nens i nenes necessiten assegurar i reassegurar els límits per a seguir avançant. Si entenem aquest procés com una eina més del desenvolupament, ens serà més fàcil acompanyar als nostres infants.
Quan comencem a posar límits?
I la resposta és: Som límit, vivim en els límits, així que sempre posem límits. Però, segurament fins que els nostres infants no comencin a confrontar-los, no ens adonarem que hem de treballar la manera de posar-los. I aquí comença la feina, la dificultat. Perquè se’ns mouen i desperten moltes emocions.
Posem atenció també per recordar que els nostres infants aprenen de nosaltres. Aprenen del que fem, i no tant del que diem.
I no ens volem oblidar el que ens sembla molt important: Estem limitant l’acció, no a l’infant. Hem de poder veure als nostres fills, més enllà del que hagi passat. I a ells els ha d’arribar aquesta diferenciació: “T’estimo, però el que has fet no t’ho deixo fer, perquè et cuido”.
Aquesta situació és excepcional.
Tot i que tenim estones precioses amb els nostres infants, i ens podem sentir agraïdes per poder baixar el ritme i compartir dies sencers gaudint al màxim d’aquesta situació, també reconeixem que en molts casos i moments estem tots i totes al límit (emocionalment, mentalment i físicament), sobretot a mesura que passen les setmanes.
Com és normal, no sempre estem relaxats i presents per a poder acompanyar i limitar de manera acurada. I, com dèiem, en aquests dies excepcionals, encara menys. La intensitat que estem vivint fa que se’ns disparin els dubtes i les alertes. Tenim por a ser massa estrictes, o potser massa tous. També observem que, a vegades, posem els límits enfadats, potser cridem… Ens molesta que no ens facin cas. Ens esgota haver de repetir mil vegades el mateix. No és fàcil aguantar moltes estones de plors i rebequeries. Per això, a vegades cedim. I quan ho fem, carreguem contra els nens i les nenes. I després, arriba la culpa, sempre atenta per trobar una escletxa per a on colar-se.
Aquesta situació excepcional també ens permet, si volem, ser flexibles amb alguns límits, és a dir, fer una “tregua” amb alguna norma. Aquí estarien recollits aquells límits que no són vitals. Quan diem ser més flexibles, no ens referim a mantenir un límit o cedir, sinó a revisar aquells límits (normes) familiars que hem decidit els adults i adaptar-los a la situació actual.
Per exemple: A casa nostra no saltem al llit. Aquests dies, deixant molt clar que només serà mentre duri el confinament, poden saltar. Hem valorat que era molt més important el moviment dels nostres fills que el matalàs. Quan tornem al carrer, als parcs, a les places… a casa no saltaran al llit.
Com posem els límits?
Compartint amb les famílies, intentem reflexionar sobre el nostre dia a dia, no per a sentir-nos culpables i malament, sinó per a tenir la possibilitat de revisar el què fem i com ho fem.
Coincidim que fem servir massa la paraula. Hem de recordar que els infants ens escolten dos segons i desconnecten, les paraules són dels adults.
Si fem servir la paraula, el missatge ha de ser curt, clar i concís. Sobretot amb els infants més petits. També és important posar-nos a la seva alçada i mirar-lo als ulls. D’aquesta manera, sabrem que ha connectat amb nosaltres i ells ens sentiran a prop.
El límit també el podem posar físicament, amb el nostre cos.
També és molt important entendre que el límit que posem, ha de respondre a l’edat de l’infant i a la seva necessitat evolutiva.
Per exemple: El nostre infant té una fixació amb la porta de la nevera. La vol obrir. Li diem que no. Li tornem a dir que no… Li expliquem que els aliments es faran malbé… I seguim amb llargues argumentacions… Bàsicament el que passarà és que ens anirem cansant i probablement enfadant. Aquí podem fer ús del límit corporal, és a dir, posar la mà a la porta de la nevera o posar-nos nosaltres davant de la nevera per a no deixar-li obrir la porta.
D’aquesta manera l’infant rep el missatge molt més clar, una paraula acompanyada del nostre cos.
Des d’on posem el límit? Com estem, emocionalment, quan ho fem?
La nostra manera d’estar en el límit és clau, hem de sentir que allò que diem té coherència per nosaltres.És a dir, què el que diem, fem i sentim van en la mateixa direcció.
La nostra companya Debora, ens envia aquest vídeo-conte per a gaudir aquest dia de Sant Jordi, el més diferent de les nostres vides. Esperem que us agradi!
Avui seguirem parlant sobre moviment infantil, però en aquest cas, de les criatures més petites, de 0 a 18 mesos.
La Mireia Garcia Mira ens va acompanyar també amb el grup de famílies amb nadons i ens va ajudar a veure de quina manera podem generar espais de moviment per a ells.
Com ja us vam explicar ahir la Mireia és psicomotricista, cap pedagògic i acompanyant de l’escoleta Berimbau (per infants d’1 a 3 anys) i mare de 3 infants.
Ella ens parla de psicomotricitat relacional, I la defineix, tal com diu la paraula, com a la vivència de l’emoció, del cos i de la ment de l’infant. Ella no només parla de moviment, ni entén les propostes únicament com activitats motrius, sinó com a moviments naturals i essencials dels nadons en la seva evolució tant emocional com motriu.
Ens va explicar que passar del ventre matern a la verticalitat és un procés molt important, de la mateixa manera que també ho són cadascuna de les etapes d’aquest procés. Els nadons passen d’estar recollits dins l’úter a estar acollits en braços. Després passen a la cintura de l’adult/a i seguidament van de la nostra mà, per acabar fent sols i soles les primeres passes.
Nosaltres, com a mares i pares hem d’acompanyar i potenciar la força innata dels nostres fills i filles i permetre que es vagin separant de nosaltres. Per a poder fer-ho, ells i elles s’han de sentir acceptats i confiança en els adults/es de referència. Aquesta seguretat serà l’impuls que els permetrà anar separant-se per a explorar l’entorn i el món que els envolta. I sabran, gràcies a aquest vincle fort, que poden tornar a nosaltres tantes vegades com ho necessitin, com deia la Mireia, tornar a port, tornar a casa.
Per a afavorir el moviment en aquesta etapa ens adrecem al moviment lliure i a Emi Pikler, qui va apostar per un model en el qual el nadó, al seu propi ritme, aniria conquerint cada nou moviment sense la intervenció de l’adult/a. Tot i que, aquest adult/a, si ha d’estar present per acompanyar emocionalment al nadó i fer-lo sentir segur i estimat.
I com és aquest procés?
La Mireia ens explica que el nadó començaria a terra, cap amunt, i després de molts micromoviments, intents i assajos, aconseguiria donar-se la volta. Un bon dia, després de molts altres intents i assajos que van possibilitant que les cames i els braços de l’infant agafin força, aixecarà el cul… I així, arribarà al gateig, i a sentar-se per ell mateix, a assolir la verticalitat, apuntalant-se amb objectes propers, fins a arribar a mantenir l’equilibri per si sol i fer les primeres passes.
Nosaltres, com a pares i mares, hem de ser pacients. No crear-nos expectatives ni comparar el ritme i els progressos i desenvolupament motriu del nostre nadó amb altres… Entenent que quan el seu cos i la seva ment estiguin preparats, arribarà la conquesta, i que aquesta només els pertany a ells i ells. Hem de confiar. Confiar, fins i tot, que és molt saludable que el nostre nadó vagi frustrant-se en comprendre els límits del seu cos i de les seves possibilitats. Aquest, per a ell, és un gran aprenentatge, i no li podem prendre volent accelerar un procés sense respectar el seu ritme.
Com ella deia; la nostra ajuda, el nostre suport serà estar presents i disponibles per sostenir-lo emocionalment, i la nostra feina serà respectar cada etapa del procés. Podem ajupir-nos amb ell quan ens demana ser a prop nostre… gatejar al seu costat. Ser el suport físic per a on ell pugui escalar.
Tal com ús vem explicar, la setmana passada, vam dedicar les nostres trobades on-line amb els grups de famílies que acompanyem al MOVIMENT INFANTIL.
Des de l’Espai Familiar sempre intentem reflexionar i xerrar sobre allò que preocupa a les nostres famílies, i el tema del moviment infantil en els dies que estem vivint és un tema que mereix escolta i dedicació.
Vam tenir la gran sort de què ens acompanyés la Mireia Garcia Mira, psicomotricista, cap pedagògic i acompanyant de l’escoleta Berimbau (per infants d’1 a 3 anys) i mare de 3 infants.
Un plaer escoltar-la!
La Mireia és una persona propera, amorosa i molt professional. Parla amb un llenguatge molt entenedor i ens va donar moltes idees de com fer de la nostra casa una sala de psicomotricitat. Meravellóss escoltar-la!
Així que amb el seu permís us expliquem a continuació quina és la seva mirada del Moviment infantil, i que podem fer en aquest dies que els nostres infants estan a casa confinats.
Ella ens va parlar primer de tot de que era la psicomotricitat, en especial la Psicomotricitat relacional. I la va definir, tal com diu la paraula, com a la vivència de l’emoció, del cos i de la ment de l’infant. Ella ens parla de jocs sensoriomotors, del joc simbòlic, del plaer de caure, de saltar, de córrer, de balancejar-se, de girar… Per tant, no només parla de moviment, ni entén les propostes únicament com activitats motrius.
Amb això ja ens vam fer una idea de què recrear una sala de psico al nostre saló tenia molta més importància que posar coixins i matalassos per saltar.
Primer de tot ens va dir que l’espai havia de ser unespai segur, on l’adult que acompanya a l’infant no ha de ser protagonista, ni director, sinó simplement observador.Hem de poder deixar que surti el desig autèntic de l’infant, perquè pugui explorar-lo i gaudir-lo.
També ens deia que tot i que és molt difícil, no hem de crear expectatives. Potser el nostre fill decideix instal·lar-se a l’hamaqueta que hem preparat i no vol sortir d’allà. Aleshores nosaltres, hem de contenir els nostres impulsos de convidar-lo a provar altres possibilitats, entenent que ara el que necessita és quedar-se recollit.
També, i pensant que farem de qualsevol habitació de la nostra casa aquest espai de psico, ens va explicar que era important obrir i tancar la sessió.
Diferenciant el que es pot fer en aquell espai preparat i segur, del què es pot fer a l’espai quotidià i d’ús diari i personal.
Hem de posar límits i normes d’ús de cada espai, i cal recordar-los que són per cuidar-nos i cuidar el material.
També vam dedicar una estona a parlar de com ha d’estar l’adult col.locat en aquest espai pensat per l’infant i el seu moviment.
Sovint ens crea molt de neguit el tema de no ajudar als infants… Perquè això és tan important?, Que pensarà el meu fill sinó l’ajudo?
Aquests dies parlant amb les nostres famílies sentim que una de les coses que més ens preocupen d’estar a casa amb els infants és el MOVIMENT INFANTIL: que fer?, com fer-ho?, que és important? Buscant algun article que ens ajudes a reflexionar amb el que és més important en el tema del moviment, hem trobat aquesta joia de l’Alicia Polo, psicomotricista i professional d’Acompanyament Familiar.
“En ocasiones asociamos el juego con materiales y juguetes cuando hemos visto que no se necesitan de materiales que no tengamos al alcance y que el juego que pone en relación auténtica entre hijas, hijos y padres y madres es el juego mediado por el cuerpo. Si estos juegos son vividos con placer compartido, se refuerza el vínculo, la relación y la confianza”
Alicia Polo
Us convidem a llegir-lo! http://acompanyamentfamiliar.com/…/el-juego-en-la-psicomotr… Aquest dies seguirem parlant d’aquest tema que ens sembla tant important!
Comencem l’any amb la nova edició de “Famílies, Juguem?” Aquest any l’hem anomenat Juguem en Família! Us hem preparat un munt d’activitats per gaudir en família tots els dimarts de febrer a abril de 17h a 19h! al Casal de barri de Verdun (C/Luz Casanova, 4-6) . Per inscriure’s ho podeu fer al Casal Cívic de Verdum (C/Luz Casanova, 8-10) o a través del correu electrònic info@pcverdum.org deixant-nos les teves dades de contacte. Si teniu qualsevol dubte tampoc dubteu en fer nos un mail! . Aquesta programació ha estat possible gràcies a totes les entitats i recursos que participen a la Taula Verdum Famílies, així com el grup de famílies del barri que ha participat activament en el construcció de Juguem en Família!
A partir del 12 de febrer iniciem una nova edició de Famílies, Juguem?
Un projecte que parteix de la participació i coordinació de diversos agents i serveis que treballen al barri de Verdum, dins de la línia transversal Verdum Famílies del Pla Comunitari. Aquest any, a més, en la planificació i organització del projecte han participat el Grup Motor de Famílies, un grup que va sorgir l’any passat arran de la primera edició de Famílies, Juguem?
Ja us podeu inscriure presencialment al Pla Comunitari de Verdum o a l’Hotel d’Entitats-Casal Cívic (Carrer Luz Casanova, 8-10); per teléfon: 93 359 22 96 – 93 350 09 15 o a l’e-mail: info@pcverdum.org
