Ara fa unes setmanes, una de les nostres famílies explicava que l’àvia de la seva parella havia mort, i que davant d’això es trobava amb alguns dubtes de com afrontar i acompanyar la mort, l’absència i la pèrdua amb la seva filla petita de tres anys.

La mort, molt present en aquest temps de confinament, (sempre) és un tema del qual parlem poc. Possiblement només quan ja la tenim molt a prop i ens donem el permís de pensar-la.

A l’Espai Familiar Verdum tenim la sort d’estar rodejades de grans professionals que sempre estan disposats a compartir la seva saviesa i expertesa.

En aquest cas vam demanar suport a l’Ariadna Salvago, infermera especialista en acompanyament al final de la vida i el dol.

L’Ariadna és una persona molt propera i amorosa, que va estar amb nosaltres durant un matí i ens va donar llum a moltes preguntes.

Parlàvem amb l’Ariadna que la mort encara és un tema tabú en molts sectors de la nostra societat, però és necessari poder parlar d’ella i donar-li visibilitat. Integrar-la com a part de la vida, i del seu cicle natural.

Tenim molt a fer encara com a societat, però professionals com ella que parlen amb tanta humanitat, sentit i amor, ens poden ajudar a obrir camí.

Tal com explicava ella, tots en algun moment de la nostra vida hem estat davant la mort i en situacions de dol. I sabem que la mirada i atenció que posi l’adult a la mort i a la seva vivència, és la que ajudarà a l’infant a poder integrar-la dins seu. A poder veure la mort com a part natural de la vida, i no com una mala jugada o un destí fatal.

PERÒ, COM PODEM AJUDAR ALS NOSTRES INFANTS A NATURALITZAR LA MORT?

Per una banda explicava que és important parlar amb els infants abans que arribi la pèrdua d’algun ésser estimat del nostre entorn. Podem per exemple mirar la natura, les plantes i els animalons que hi ha i els seus cicles vitals… Aprofitar aquests moments i situacions que vagin apareixent, per parlar-ne de manera natural.

Això si, sempre donant la informació justa, “a la carta” com ella ens explica. Perquè la comprensió de la mort i el seu significat es va donant de manera evolutiva al llarg de la vida. Per això hem d’ajustar les nostres respostes a les seves preguntes, veure que volen saber, per no donar ni avançar més informació de la que puguin entendre.

També seria bo reflexionar sobre les nostres primeres experiències de pèrdua, i veure com ens van informar, si ens van deixar participar en els rituals d’acomiadament o inclús veure si ens van allunyar amb la idea de protegir-nos. Perquè això també ens ajudarà a saber com estem nosaltres davant la mort. Sabem, com ja ho hem parlat amb altres temes de la criança, que el nostre sentiment i el que hem viscut com a infants, influeix en la criança i l’acompanyament dels nostres fills i filles.

Durant els dos primers anys de vida els infants reaccionen a l’estat emocional dels adults davant la pèrdua d’un ésser estimat. Per això poden estar més inquiets i expressar el que senten a través d’accions, perquè encara no hi ha paraules suficients. També poden estar més irritables i amb alteracions de la son o la gana.

Pensar que els infants petits no viuen el dol és un mite, i és important donar-los l’espai que ells també necessiten.

En el seu món infantil la mort és l’absència de la persona, i per això poden sentir-se intranquils en la separació de la mare o el pare.

És important que en aquesta etapa la presència de l’adult sigui serena, i en el cas que la situació no ho permeti, i la mare o el pare estiguin anegats per l’emoció, és recomanable buscar algun altre adult de referència que pugui oferir suport i sostenir a l’infant.

No es tracte d’amagar el nostre dolor, podem posar paraules i compartir-lo amb ells, però intentant no desbordar-nos, perquè els infants es podrien espantar. Si els parlem de les nostres emocions, els ajudem al fet que ells també puguin fer, perquè, sabem, ens imiten.

Entre els 3 i 5 anys, els infants van integrant altres conceptes de la mort, com per exemple la seva irreversibilitat. Aquest concepte és important i hem de tenir-lo present per no crear falses expectatives.

També en aquesta edat podem veure com en el seu afrontament poden plorar molt i després estan bé, i és perquè els infants en aquesta etapa encara no poden sostenir el dolor per un temps massa llarg. Encara estan molt connectats amb el present i viuen l’ara a cada instant.

L’Ariadna ens explica que en aquesta edat, és normal que preguntin moltes vegades quan tornarà la persona que ha mort i que necessitin escoltar el nostre missatge moltes vegades fins a poder assimilar-lo.

A través del joc (sovint) també podem veure com els infants estan integrant aquest concepte, i podem obtenir informació de com estan emocionalment només observant les estones en les que apareix el joc lliure i espontani. Els infants, des del joc, representen el que estan transitant emocionalment.

En aquesta edat que el món encara gira al seu voltant, els infants també poden expressar ràbia perquè la persona que ha mort els ha deixat, por a ser oblidats i por a la mort o a què algú altre pugui morir.

COM DONAR LA NOTÍCIA ALS NOSTRES INFANTS?

L’Ariadna ens compartia que aquest és un moment important del procés de dol, i que era important tenir cura de com fer-ho. A continuació us expliquem els punts clau:

Qui ha de donar la notícia? Sempre és millor que sigui una persona molt propera a ells emocionalment, si pots ser la mare o el pare millor. Però també és important cuidar l’espai on donarem la notícia, que aquest sigui un lloc conegut i segur per ells.

Quan donar la notícia? Quan abans la donem millor. Perquè l’infant pugui sentir la coherència entre: el que sap, el que sent i el que nota al seu voltant.

Com donar la notícia? És important no fer servir eufemismes i fer servir les paraules de manera correcta. Perquè entre els 3 i 5 anys és una etapa molt literal per a ells… I si diem que estan dormint, poden tenir por a anar a dormir ells també, per exemple. Els podem explicar la mort a través de la funcionalitat del cos, i com aquest deixa de funcionar quan ens morim. No és necessari entrar en temes més espirituals perquè encara no és el seu moment per a poder comprendre això.

Si ens fan preguntes és important ser sincers, i contestar amb frases curtes, sense massa explicacions i de manera progressiva segons sigui el moment evolutiu en el qual estiguin.

I si alguna cosa no la sabem, podem dir-ho amb sinceritat…

Com sempre la presencia, la disponibilitat pel contacte, l’escolta i acceptació dels seus sentiments ajudaran a l’infant a sentir-se segur i protegit.

RECURSOS PER ACOMPANYAR ALS INFANTS

L’Ariadna ens va explicar que un dels millors recursos que els pares tenim per ajudar als infants a viure l’experiència de la mort és no apartar-los d’aquesta vivència.

Per una banda permetre als infants participar dels rituals funeraris o acomiadar-se de la persona que ha mort, sempre que els nens ho desitgin, els ajuda a naturalitzar i integrar la mort. Per fer això és important que els infants estiguin acompanyats per alguna persona propera i disponible física i emocionalment durant el ritual funerari.

Tot i que en aquest moment de confinament que vivim pot resultar difícil posar en pràctica aquest recurs. Però podem trobar altres maneres d’acomiadar-nos, com fent algun ritual simbòlic a casa on l’infant pugui participar o per exemple fent un dibuix de comiat.

Per altra banda deixar espai per expressar el seu dolor i sentir la pèrdua; perquè el dolor forma part de la vida i de l’amor.

El contacte amb aquest dolor, pot fer aparèixer en els infants la por. La por a estar malalts, a morir o ser oblidats.

Aquí podem fer ús, com explicava l’Ariadna, d’un recurs senzill que és explicar als infants que no és igual estar una mica malalt, a estar molt malalt o a estar molt molt malalt.

Però una de les coses més importants a tenir en compte és pensar en l’adult com a modelatge. Els adults podem ser un reforç positiu per a ells, un model a seguir, que els permeti veure com ens desmuntem davant la pèrdua, però també, com ens recuperem i traspassem la vivència seguint en connexió amb l’amor.

Un altre recurs que ens va encantar és crear una caixa de records o un àlbum amb la història de la seva relació.

ANTÍDOTS PER LA POR I L’ANSIETAT DELS INFANTS

L’Ariadna ens va explicar algunes coses que com a mares i pares podem fer:

–Contacte físic a demanda i presencia emocional. Aquest són els antídots més forts per ajudar als infants.

–Tenir disponibilitat per a ells per parlar del que necessitin i donar la informació que ens van demanant, ni més ni menys.

–Estructurar el temps, donant espais lliures de joc i expressió corporal per tenir una experiència previsible del seu dia a dia. Perquè saber que passarà i poder controlar a curt termini el que faran, els ajuda a sentir seguretat.

–Protecció. Els nens han de rebre el missatge que els pares i adults més propers s’ocuparan de cuidar-los física i emocionalment.

–Compromís. En aquest moment de dol, és important que els adults facin allò que han dit que farien, això els aporta molta seguretat.

–Convicció en les seves habilitats i com les poden fer servir, perquè reconèixer els seus recursos i punts forts els enforteix emocionalment.

Va ser un matí preciós, amb emocions a flor de pell i amb la sensació que la mort era més propera i amigable que mai.

Gràcies Ariadna per posar paraules amoroses a les nostres pors i neguits.

Estem molt agraïdes per la teva presencia! Un veritable plaer!

Nur i Eva,

Espai Familiar Verdum