DESLLETAR EN MOMENTS DE CONFINAMENT?

Un altre dels temes estrella durant aquests dies de confinament és el tema del deslletament.

Tot i que amb les mares del grup de grans (divuit mesos-tres anys) ja feia temps que volíem dedicar una sessió a aquest tema, ara més que mai sorgia la necessitat de fer-ho. Per una banda perquè els infants estan més demandants, i per altra banda perquè sembla tenim més temps per a poder fer-ho.

Va ser una trobada molt bonica, on vam poder compartir els sentiments, les pors i la teta.

Així que avui us volem compartir aquelles reflexions sobre el deslletament que vam tenir.

Sabem que en aquests dies la demanda de teta ha augmentat per part dels nostres fills i filles.

De la mateixa manera que nosaltres estem més inquiets i preocupats, ells també ho estan… i demanen teta. I de la mateixa manera que nosaltres estem més avorrits i angoixats i fem més viatges a la nevera, els nostres infants fan més teta…

La teta és molt més que aliment pel cos. La teta alimenta el cor i regula les emocions dels més petits. La teta calma els nervis, i sobretot dona seguretat; què en els temps que estem vivint tant necessitem.

Sabem que la llet materna té molts beneficis per als petits i no tan petits, però que passa quan les mares sentim que ja no podem més, que estem cansades i esgotades, quan comencem a dubtar si volem seguir alletant?

Fa molts anys que acompanyo mares en la lactància, i crec que el més important és poder donar a les mares tota la informació que necessitin a cada pas, perquè així elles mateixes puguin decidir que volen fer i com ho volen fer. Elles són les úniques que poden connectar amb les seves necessitats reals i les dels seus fills i filles. I aquesta per a mi, és la millor combinació per a poder prendre una decisió.

Així què, si ens trobem en aquest moment de sentir-nos angoixades i molt demandades per alletar, és moment de revisar algunes coses, i decidir que volem fer. No podem oblidar que la lactància és cosa de dos, i que per tant qualsevol dels dos podem decidir en quin moment posar-hi el final.

Hem de respectar als nostres infants, però també ens hem de respectar a nosaltres mateixes, la lactància no ha de ser viscuda com una obligació ni com un sacrifici.

El deslletament és un procés que sovint ens connecta amb sentiments contradictoris, gaudim de donar teta i volem seguir, i alhora rebutgem donar la teta i volem deixar-ho ja…

Deslletar requereix un temps previ per a poder reconèixer el nostre desig com a mares i dones i poder respectar-lo.

Poder sentir-nos segures del que volem, ens ajudarà a acompanyar als nostres infants amb més paciència i amor, perquè sovint pot no resultar fàcil.

Arribat aquí és important que puguem valorar si el que desitgem és deixar d’alletar o simplement fer un deslletament parcial, com ara a les nits. Perquè no fa falta que sigui de manera total.

Hem de valorar també quin és el motiu que ens porta a voler deslletar, perquè a vegades simplement, limitant les tomes, ens sentim més tranquil·les i còmodes.

Una vegada hem pogut reflexionar sobre això anem a veure de quina manera podem començar el deslletament, per fer-lo de la manera més natural i respectada possible.

A les assessores de lactància ens agrada partir de la frase “no oferir no negar”. Sabem que no garanteix un deslletament ràpid, però si un deslletament al ritme de cada infant.

Això vol dir que encara que tinguem els pits molt plens no li oferirem, i sobretot que quan ens demani no li direm directament que NO.

No hem d’oblidar que els nens quan demanen teta ho fan des d’una necessitat real, i és important que com a mares puguem veure-la i validar-la.

Saber que hi ha darrere de la demanda de teta ens ajudarà molt en aquest procés.

Així podrem saber si aquesta necessitat seva, es pot cobrir d’una altra manera o no. Inclús n’ajudarà a poder avançar-nos a la demanda en altres situacions.

Per exemple, quan ens demanin teta podem preguntar-los si tenen gana, o set, o son, o volen jugar, llegir un conte, “mimitos” i carícies…

Perquè la gran majoria de vegades en donar allò que estan demanant a través de la teta, fa que ja no la necessitin en aquell moment.

A mesura que anem fent això sabrem quines són les tomes que no es poden substituir ni per les que servirà la distracció. Perquè, com ja sabem, la teta aporta moltes coses, però una de les més importants és la de nodrir al teu petit o petita. En aquestes edats poc volum de llet els hi aporta una gran quantitat d’energia.

Quan arribem a aquest punt sovint ja hem pogut disminuir bastant el nombre de preses.

En el cas que vulguem deslletar del tot, ja podem començar a treure tomes.

Si no teniu pressa, és millor que les retireu a poc a poc, i que comenceu per aquelles que us fan sentir més angoixades i cansades.

Quan els infants són més grans, és més senzill poder explicar-los que no els donarem teta, i inclús poder arribar a acords. Us recomano que sempre parleu en primera persona, perquè ells entenguin que és per nosaltres i no per alguna cosa que hagi fet o dit l’infant. Ja sabem que en aquestes edats el món gira només al seu voltant! Així els hi podem dir per exemple “jo he decidit…” “Ja no em sento còmode…” “Sento dolor als pits…” “No m’agrada…”

També podem fer servir frases per arribar a acords, com “la teta dormirà fins que surti el sol…” “Et donaré teta quan arribem a casa…” “La teta només la farem al llit…”

Hem de ser compassives amb nosaltres i amb els nostres fills i filles, acceptant els sentiments i sensacions que el deslletament desperta en cadascun de nosaltres.

Això ens ajudarà a poder acompanyar als infants de manera més amorosa i comprensiva.

És important que donem espai al seu malestar, la frustració i les possibles rabietes. Perquè possiblement ploraran, són infants, i hem de poder acollir aquestes emocions amb molt de respecte i amor. Validar les seves emocions i no negar-les els ajudarà a poder passar per aquest procés de manera més sana.

Però sempre, sempre, en aquests moments, és important molta presència i contenció emocional. Estar a prop d’ells recordant-los quant els estimem. I sobretot recordant-los que la mare continua estant allà amb els braços oberts per fer-li molts petons, abraçades i moixaines.

Sigui quina sigui la teoria, el més important és que l’amor que posem en aquest procés és el que tindrà més pes. I que no només és important el que fa la mare, sinó també la parella. Perquè són un gran suport emocional, i perquè ajuden en el procés d’obertura al món que necessita l’infant en el seu procés de creixement.

A poquet a poquet, amb molta confiança en ells i molt d’amor.

Respectant el seu procés i el seu dol.

Posant consciència i donant el valor que es mereix el deslletament.

Inclús fent una “festeta” o un petit ritual que ajudi a la mare i a l’infant a iniciar aquest nou camí on trobaran altres maneres meravelloses de seguir estant a prop i relacionar-se des del cor.

Eva i Nur,

Espai Familiar Verdum