EL CONTROL D’ESFÍNTERS
Vam dedicar una de les trobades virtuals que fem amb les famílies de l’Espai Familiar del Verdum, a parlar del control d’esfínters, és a dir, de quina manera acompanyem als infants quan estan preparats per a deixar el bolquer.
Una mare de l’Espai Familiar, la Melissa mare de l’ Ibay, va compartir amb totes i tots nosaltres un enllaç d’un article que ens va agradar molt i és per això que el deixem a sota.
Fem un petit recull de les idees que ens semblen més rellevants:
– L’infant és el protagonista del seu procés.
– No ens hem de deixar guiar per les pors, les comparacions… Cada infant té el seu ritme i el seu moment.
– El control d’esfínters ve marcat pel desenvolupament físic i cognitiu de l’infant. Per tant, no podem decidir nosaltres quan treure-li el bolquer, de la mateixa manera que no podem intervenir i decidir quan un infant ha de caminar.
– Hi ha senyals que ens poden indicar quan un infant comença a estar preparat: Trobar-nos el bolquer eixut, que l’infant verbalitzi que se sent incòmode amb el bolquer…
– El procés és molt llarg, comença molt abans que ens n’adonem.
– Els infants han de viure aquest procés amb molta naturalitat, per tant, sense pressions, ni retrets, ni elogis. Però sí que s’han de sentir acompanyats.
– Els canvis, les situacions noves i estressants (començar l’escola, un germanet…) poden fer que l’infant visqui una regressió en el seu procés.
Per acabar, volem afegir que la nostra intervenció ha de ser molt acurada. Hem de ser conscients que, un cop estiguin preparats, seran els qui decidiran quan deixar anar i quan retenir. De fet, és de les poques coses que ells poden decidir. Per això, no podem pressionar ni entristir-nos o alegrar-nos dels seus progressos. Això podria entorpir el procés natural i fins i tot, podria donar pas a obstacles d’àmbit emocional.
Nur i Eva,
Espai Familiar Verdum
Més informació:
