Arxiu d'etiquetes: moviment infantil

REFLEXIONS: CONFINAMENT I CRIANÇA (II)

EL MOVIMENT INFANTIL 0 a 18 mesos

Avui seguirem parlant sobre moviment infantil, però en aquest cas, de les criatures més petites, de 0 a 18 mesos.

La Mireia Garcia Mira ens va acompanyar també amb el grup de famílies amb nadons i ens va ajudar a veure de quina manera podem generar espais de moviment per a ells.

Com ja us vam explicar ahir la Mireia és psicomotricista, cap pedagògic i acompanyant de l’escoleta Berimbau (per infants d’1 a 3 anys) i mare de 3 infants.

Ella ens parla de psicomotricitat relacional, I la defineix, tal com diu la paraula, com a la vivència de l’emoció, del cos i de la ment de l’infant. Ella no només parla de moviment, ni entén les propostes únicament com activitats motrius, sinó com a moviments naturals i essencials dels nadons en la seva evolució tant emocional com motriu.

Ens va explicar que passar del ventre matern a la verticalitat és un procés molt important, de la mateixa manera que també ho són cadascuna de les etapes d’aquest procés. Els nadons passen d’estar recollits dins l’úter a estar acollits en braços. Després passen a la cintura de l’adult/a i seguidament van de la nostra mà, per acabar fent sols i soles les primeres passes.

Nosaltres, com a mares i pares hem d’acompanyar i potenciar la força innata dels nostres fills i filles i permetre que es vagin separant de nosaltres. Per a poder fer-ho, ells i elles s’han de sentir acceptats i confiança en els adults/es de referència. Aquesta seguretat serà l’impuls que els permetrà anar separant-se per a explorar l’entorn i el món que els envolta. I sabran, gràcies a aquest vincle fort, que poden tornar a nosaltres tantes vegades com ho necessitin, com deia la Mireia, tornar a port, tornar a casa.

Per a afavorir el moviment en aquesta etapa ens adrecem al moviment lliure i a Emi Pikler, qui va apostar per un model en el qual el nadó, al seu propi ritme, aniria conquerint cada nou moviment sense la intervenció de l’adult/a. Tot i que, aquest adult/a, si ha d’estar present per acompanyar emocionalment al nadó i fer-lo sentir segur i estimat.

I com és aquest procés?

La Mireia ens explica que el nadó començaria a terra, cap amunt, i després de molts micromoviments, intents i assajos, aconseguiria donar-se la volta. Un bon dia, després de molts altres intents i assajos que van possibilitant que les cames i els braços de l’infant agafin força, aixecarà el cul… I així, arribarà al gateig, i a sentar-se per ell mateix, a assolir la verticalitat, apuntalant-se amb objectes propers, fins a arribar a mantenir l’equilibri per si sol i fer les primeres passes.

Nosaltres, com a pares i mares, hem de ser pacients. No crear-nos expectatives ni comparar el ritme i els progressos i desenvolupament motriu del nostre nadó amb altres… Entenent que quan el seu cos i la seva ment estiguin preparats, arribarà la conquesta, i que aquesta només els pertany a ells i ells. Hem de confiar. Confiar, fins i tot, que és molt saludable que el nostre nadó vagi frustrant-se en comprendre els límits del seu cos i de les seves possibilitats. Aquest, per a ell, és un gran aprenentatge, i no li podem prendre volent accelerar un procés sense respectar el seu ritme.

Com ella deia; la nostra ajuda, el nostre suport serà estar presents i disponibles per sostenir-lo emocionalment, i la nostra feina serà respectar cada etapa del procés. Podem ajupir-nos amb ell quan ens demana ser a prop nostre… gatejar al seu costat. Ser el suport físic per a on ell pugui escalar.

Continua la lectura de REFLEXIONS: CONFINAMENT I CRIANÇA (II)

REFLEXIONS: CONFINAMENT I CRIANÇA

EL MOVIMENT INFANTIL 18 mesos-3 anys

Tal com ús vem explicar, la setmana passada, vam dedicar les nostres trobades on-line amb els grups de famílies que acompanyem al MOVIMENT INFANTIL.

Des de l’Espai Familiar sempre intentem reflexionar i xerrar sobre allò que preocupa a les nostres famílies, i el tema del moviment infantil en els dies que estem vivint és un tema que mereix  escolta i dedicació.

Vam tenir la gran sort de què ens acompanyés la Mireia Garcia Mira, psicomotricista, cap pedagògic i acompanyant de l’escoleta Berimbau (per infants d’1 a 3 anys) i mare de 3 infants.

Un plaer escoltar-la!

La Mireia és una persona propera, amorosa i molt professional. Parla amb un llenguatge molt entenedor i ens va donar moltes idees de com fer de la nostra casa una sala de psicomotricitat.  Meravellóss escoltar-la!

Així que amb el seu permís us expliquem a continuació quina és la seva mirada del Moviment infantil, i que podem fer en aquest dies que els nostres infants estan a casa confinats.

Ella ens va parlar primer de tot de que era la psicomotricitat, en especial la Psicomotricitat relacional. I la va definir, tal com diu la paraula, com a la vivència de l’emoció, del cos i de la ment de l’infant. Ella ens parla de jocs sensoriomotors, del joc simbòlic, del plaer de caure, de saltar, de córrer, de balancejar-se, de girar… Per tant, no només parla de moviment, ni entén les propostes únicament com activitats motrius.

Amb això ja ens vam fer una idea de què recrear una sala de psico al nostre saló tenia molta més importància que posar coixins i matalassos per saltar.

Primer de tot ens va dir que l’espai havia de ser un espai segur, on l’adult que acompanya a l’infant no ha de ser protagonista, ni director, sinó simplement observador. Hem de poder deixar que surti el desig autèntic de l’infant, perquè pugui explorar-lo i gaudir-lo.

També ens deia que tot i que és molt difícil, no hem de crear expectatives. Potser el nostre fill decideix instal·lar-se a l’hamaqueta que hem preparat i no vol sortir d’allà. Aleshores nosaltres, hem de contenir els nostres impulsos de convidar-lo a provar altres possibilitats, entenent que ara el que necessita és quedar-se recollit.

També, i pensant que farem de qualsevol habitació de la nostra casa aquest espai de psico, ens va explicar que era important obrir i tancar la sessió.

Diferenciant el que es pot fer en aquell espai preparat i segur, del què es pot fer a l’espai quotidià i d’ús diari i personal.

Hem de posar límits i normes d’ús de cada espai, i cal recordar-los que són per cuidar-nos i cuidar el material.

També vam dedicar una estona a parlar de com ha d’estar l’adult col.locat en aquest espai pensat per l’infant i el seu moviment.

Sovint ens crea molt de neguit el tema de no ajudar als infants… Perquè això és tan important?, Que pensarà el meu fill sinó l’ajudo?

És un tema molt bonic per a reflexionar.

Continua la lectura de REFLEXIONS: CONFINAMENT I CRIANÇA

Moviment infantil i confinament

Aquests dies parlant amb les nostres famílies sentim que una de les coses que més ens preocupen d’estar a casa amb els infants és el MOVIMENT INFANTIL: que fer?, com fer-ho?, que és important?
Buscant algun article que ens ajudes a reflexionar amb el que és més important en el tema del moviment, hem trobat aquesta joia de l’Alicia Polo, psicomotricista i professional d’Acompanyament Familiar.


“En ocasiones asociamos el juego con materiales y juguetes cuando hemos visto que no se necesitan de materiales que no tengamos al alcance y que el juego que pone en relación auténtica entre hijas, hijos y padres y madres es el juego mediado por el cuerpo. Si estos juegos son vividos con placer compartido, se refuerza el vínculo, la relación y la confianza”

Alicia Polo

Us convidem a llegir-lo!
http://acompanyamentfamiliar.com/…/el-juego-en-la-psicomotr…
Aquest dies seguirem parlant d’aquest tema que ens sembla tant important!