EL MOVIMENT INFANTIL 18 mesos-3 anys

Tal com ús vem explicar, la setmana passada, vam dedicar les nostres trobades on-line amb els grups de famílies que acompanyem al MOVIMENT INFANTIL.

Des de l’Espai Familiar sempre intentem reflexionar i xerrar sobre allò que preocupa a les nostres famílies, i el tema del moviment infantil en els dies que estem vivint és un tema que mereix  escolta i dedicació.

Vam tenir la gran sort de què ens acompanyés la Mireia Garcia Mira, psicomotricista, cap pedagògic i acompanyant de l’escoleta Berimbau (per infants d’1 a 3 anys) i mare de 3 infants.

Un plaer escoltar-la!

La Mireia és una persona propera, amorosa i molt professional. Parla amb un llenguatge molt entenedor i ens va donar moltes idees de com fer de la nostra casa una sala de psicomotricitat.  Meravellóss escoltar-la!

Així que amb el seu permís us expliquem a continuació quina és la seva mirada del Moviment infantil, i que podem fer en aquest dies que els nostres infants estan a casa confinats.

Ella ens va parlar primer de tot de que era la psicomotricitat, en especial la Psicomotricitat relacional. I la va definir, tal com diu la paraula, com a la vivència de l’emoció, del cos i de la ment de l’infant. Ella ens parla de jocs sensoriomotors, del joc simbòlic, del plaer de caure, de saltar, de córrer, de balancejar-se, de girar… Per tant, no només parla de moviment, ni entén les propostes únicament com activitats motrius.

Amb això ja ens vam fer una idea de què recrear una sala de psico al nostre saló tenia molta més importància que posar coixins i matalassos per saltar.

Primer de tot ens va dir que l’espai havia de ser un espai segur, on l’adult que acompanya a l’infant no ha de ser protagonista, ni director, sinó simplement observador. Hem de poder deixar que surti el desig autèntic de l’infant, perquè pugui explorar-lo i gaudir-lo.

També ens deia que tot i que és molt difícil, no hem de crear expectatives. Potser el nostre fill decideix instal·lar-se a l’hamaqueta que hem preparat i no vol sortir d’allà. Aleshores nosaltres, hem de contenir els nostres impulsos de convidar-lo a provar altres possibilitats, entenent que ara el que necessita és quedar-se recollit.

També, i pensant que farem de qualsevol habitació de la nostra casa aquest espai de psico, ens va explicar que era important obrir i tancar la sessió.

Diferenciant el que es pot fer en aquell espai preparat i segur, del què es pot fer a l’espai quotidià i d’ús diari i personal.

Hem de posar límits i normes d’ús de cada espai, i cal recordar-los que són per cuidar-nos i cuidar el material.

També vam dedicar una estona a parlar de com ha d’estar l’adult col.locat en aquest espai pensat per l’infant i el seu moviment.

Sovint ens crea molt de neguit el tema de no ajudar als infants… Perquè això és tan important?, Que pensarà el meu fill sinó l’ajudo?

És un tema molt bonic per a reflexionar.